1 f. [LC] Estat d'harmonia que resulta de l'acord dels sentiments, de les idees, etc., entre dues o més persones. Viure en concòrdia. Concòrdia en el matrimoni. Establir, mantenir, la concòrdia. Pertorbar la concòrdia. La concòrdia regna en el país. 2 1 f. [LC] Acord per estipulació o convinença. 2 2 f. [HIH] Antigament, contracte per perdonar o capitalitzar les pensions degudes en els censos. 2 3 [RE] concòrdia evangèlica Fusió del text dels quatre Evangelis en un sol text continu.
